Ya veo por donde vais...

No paro de reirme con vuestras historias!!!

A ver si pronto se animan el resto de la tropa y "lia"mos una de Gorda!!!!

Conoguem en Ned Flandres alies Salvatge!

Bueno! Sembla que la gent de la colla està sortint, i ara li toca a en DANI (Ned Flanders el salvatge)Sembla tan bo, tant bon minyó, que no ha trencat mai un plat... Que equivocats estabem... Una prova:

Si! Si! Es lo que sembla!!!! I jo que pensaba que era un amic, i em despisto 1 minut i es posa a pixar a la meva SuperBici!!!!!No es cap muntatge, es en Dani en esencia! Ara ja sabeu perque li diem també el salvatge! Snif...

Menys mal que compensa aquestes coses amb una amistat impagable, paciencia sense límits, i sempre bona cara als mals rotllos... Espero que un dia ell necesiti una dosis de la seva medicina per poder retornar-li amb la mateixa moneda (Inclosa pixada!)

Agustinet

Les coses del nostre Sherpa

Segueix ploguent i per tant seguirem explicant històries dels amics de la Lia. Ara us donaré una informació necessaria per poder sortir en bici amb tota la colla sense perjudicar la integritat física del nostre Sherpa. Per cert últimament també se li coneixen altres noms com el de Mata-iaius (sobretot si són de la zona del Àngels) o Musta (posat per l'Enric per la venta ambulant que practica i tot això del ramadan...).

Com anava dient el Sherpa té una malaltia totalment desconeguda pels metges i investigadors de la zona, i que darrerament li han provocat conseqüències molt desegradables. A veure, tampoc cal dramatitzar: El tio ho porta molt bé i poc a poc ho va superant, però cal tenir-ho clar per evitar mals "ratos" i alguna "bronca".

Resulta que el nostre gran amic és alèrgic. És una alèrgia molt suau que sembla que no posa en perill la seva vida, el que no està tan clar és que no posi en perill la vida dels que estan al seu voltant quan aquesta es reprodueix i sobretot la vida del causant de la situació.

Aquesta alèrgia la provoca els esquitxos de l'aigua dels rius de les Gavarres (solament), els dissabtes als matins de primavera, quan un tros de... (sensurat) passa volant pel seu costat amb un somriure als llavis tot dient: "¡¡toma moreno!!". Que no se us ocorri mai reproduir aquesta imatge (la de la foto de l'Emili) amb el nostre Sherpa aprop, doncs les conseqüències són insertes... oi que si Gugu?

L'abast de l'emprenyada dura fins que s'asseca completament o fins que s'arriba al restaurant dels "Metges" i es comença a esmorzar. (També hi ajuda si trenques la teva bici expresament per fer-li gràcia).

Com que avui plou i no es pot anar en bici aprofitarem per presentar una altre amic de la Lia. Bé, amic amic, allò que es diu amic no és ben exacte. Podriem dir que és el pare de la Lia. Ell és el culpable de tota aquesta història. Ell és el que des de fa mesos ha aconseguit que tota la colla li doni suport INCONDICIONAL per cuinar la Lia el dia que ell no pugui. I el curiós del cas és que tothom ha dit que si a la primera, sense el més mínim dubte. De tots els seus cercles (familiar, laboral, amistats, clubs ciclistes diversos...) han sortit persones altruistes que li hem dit: "...endavant no et preocupis que jo estic aquí pel que faci falta...". Així doncs la cosa estava clara. S'ha vist gairebé obligat a buscar aquesta mascota que a tothom li feia tanta gràcia.

Enhorabona, doncs, com a pare de la criatura.

Aqui tenemos las primeras fotos de la primera salida desde que tenemos a nuestra mascota:


Aqui dalt tenim en Ned i jo mateix amb el maillot que ens van regalar per fer la ruta pedales de lava

Aqui tenim a cuatre que es volien mollar els peus, de moment.

Un dels tres valents que es varen mollar els peus, en Miliu per cert no té " MOTE ".
En Jaume, tampoc en té i es mor de ganes de que li posem un. I l' Enric tampoc, em demanen

que ens inspirem amb ells i trobem noms ben xulus.

CARBONILLA

Avui us presentem un dels millors amics de la Lia. La resta de la colla insisteix en posar-li el sobrenom de "the Boss", però la seva humiltat no li permet acceptar-ho i prefereix que l'anomenin carinyosament "Gugu", o com a màxim " the Clown" (és a dir "el Cuervo").

El més particular d'aquest amic de la Lia és que té un do. Ha estat dotat amb una sort sobrenatural. Aquesta li permet afrontar reptes increïbles i guanyar apostes impossibles.

Actualment però en Gugu està passant per un moment difícil. No és que se li hagi acabat la xurra, si no que esà dedicant tots els seus esforços a una causa quasi impossible: mantenir les possibilitats del seu club de l'ànima (el "Real Madrid") per aconseguir aquesta lliga. El tio te llet però tanta tanta... Doncs com que l'ha de gastar tota en aquesta noble causa, no li en queda ni una gota per res més. Sabeu quina és la conseqüència? Doncs que en aquest últim més s'ha carregat dos quadres de carbono, una direcció i una tija de carbono, ahir mateix!. I encara s'extranya que algú s'ho pensi dues vegades abans de deixar-li la tija...!.

Així doncs a partir d'aquesta setmana queda oficialitzat l'enèssim nom del nostre company: EL CARBONILLA!.

Com a ilustració un dels moments en que el servei de grua ha hagut de recollir-lo a mitja ruta.