El dia ha estat ple de dificultats, però sobretot en vull ressaltar tres: LA NEU, ELS ARBRES I EL BALA. Si, si el Bala. El tio avui estava insultant: portava una energia que tots ens hem quedat amb ganes de fer-li una prova antidopatge.
Avui hi érem quasi tots. I si no n'érem prous pel camí ens hem trobat a un amic molt peculiar:"el muñeco feliz". Hem començat fent la ruta d'escalfament habitual de pujada a les dunes i desseguida hem notat que la sortida no seria senzilla. Moltíssima neu, corriols humits i molt arbres travessats. Era més duatlo que BTT. Vist això hem decidit anar cap a Puig Seglar pensant que com a mínim no hi hauria arbres.
Quan hem arribat al peu de la muntanya el Bala s'ens ha transformat. Primer ens ha portat per un corriol ple de neu per fer una trialera impossible. I quan tothom ha passat d'ell ha entrat en un estat de bojeria començar a tirar boles de neu a tothom. Ha començat contra el Boss, i per impossible que sembli li ha guanyat la partida. S'avorria tant tirant boles de neu al cap del "Porcu", que ha començat una guerra paral·lela contra mi, que també controlava sense despentinar-se. El tio té una punteria impresionant. Quan ens ha tingut a tots dos molls ha continuat amb l'Angelito (que se l'ha mirat amb cara de: "aquí no passa nada hermano") i ha seguit amb el Bactèria (que tampoc li ha fet massa cas).
El Bala ha fet un ascens a Puig Seglar a un bon ritme i al mateix temps fotent boles de neu al cap del Boss que estava completament descol.locat. Quina màquina!!!. I això no és tot: quan ha arribat al cim, dolgut perquè el Bactèria no ha entrat en la lluita de la neu, va el tio i li fot una clau de Tae Kondo. Aquí jo penso que l'ha cagat: el Bactèria amb un somriure a la cara li ha fotut una de pals, que ni el butanero... Per sort li ha perdonat el cop de gràcia un cop el tenia estès a terra. Però ni així, un cop incorporat ha seguit amb la seva provocació al personal: gerra cos a cos amb el Bactèria i boles de neu per la resta.
Totes les fotos:
