GLADIADORS DE SANT JORDI

Tot va començar molt dora quan els gladiadors es disposaven a fer la sortida setmanal carregats amb les seves bicis i plens d'energia i força. Al arribar a Ullà alguna cosa ja feia preveure que aquella no seria una sortida massa tranquila: Alguns dels guerrers reservaven les forces cautelosament per poder-la abocar tota en la dura batalla que s'intuia, tot utilitzant vehicles de motor per deplaçar-se fins a l'arena.

Els altres van patir el "ritmo infernal" habitual en aquestes ocasions, arribant a Sant Jordi treient el fetge per la boca i amb el grup trencat per la insuperable força del Joker i el Sherpa.

Després de l'àpat matinal (moment més important de la sortida), un cop fets els primers revolts de la cursa i amb els dubtes inicials del "Sherpa suplent" (que per això és suplent el nano...) es va produir el primer enfrontament. Va ser al atravessar el riu.

La força de l'aigua pràcticament ho impossibilitava, però els nostres amics no coneixen la paraula rendició. No tant sols van atravessar-lo si no que ho van fer repetidament i es van enfrontar en mig de les aigues tèrvoles i mogudes per determinar quin d'ells anava més moll i qui posava abans el peu a terra (seran...). Fa uns dies que heu pogut veure les fotos que ho demostren.

Reempresa la marxa el professor Bactèria i el cavaller The Clown (de la cord dels Clowns de tota la vida) van començar la seva particular Creuada. The Clown va començar amb autoritat, dominant la situació i fins i tot fent burla del seu adversari (de bon rotllo, eh!: "ai que t'atrapo, mira que et passo, ara m'aburro..." ) , i aquest va ser el seu error. No es pot subestimar un personatge com el doctor Bactèria: un heroi amb tanta experiència en les baixades i amb tants recursos. Així doncs en Bactèria només va necessitar un parell de cops amagats per transformar les riatlles del Clown amb uns crits de ira i uns ulls encessos que mostraven tota la seva frustració.

Arribats a aquest punt el mateix Clown va demanar clemència i va signar la pipa de la pau donant la batalla per finalitzada tot dient: "Hem de deixar de fer aquestes tonteries que encara en fotarem mal!".

La tornada va ser tant o més dura i l'Agustinet va tornar a demostrar que el seu estat de forma cada dia imposa més respecte. (Haurem de parlar amb en Bactèria que li fagi alguna jugadeta).

Al cap i a la fi va ser una gran sortida, de molts kilòmetres i entre bons amics. No ho veieu així?