El Blog De Lia: 27/12/09

jueves, 31 de diciembre de 2009

Ultima sortida de l'any......................

Avui he perdut la virginitat:
Per primer cop he fet una sortida en bicicleta de carrertera. Ja feia molt temps que els companys m'apretaven i alguns ja sabeu que poden ser molt insistents (no és gratuït que li haguem posat a un el nom de "Porculero"). Així doncs avui, vist que no tenia cap de les meves dues BTTs en condicions, he acceptat l'amable invitació de la Iolanda per passar-me al "lado oscuro". Gràcies Ioli.

La veritat és que m'ho he passat molt bé i que les carreteres per les que hem passat eren d'alló més segures, amb paissatges espectaculars i una mica de tot: pla, pujada i baixades rapidíssimes. Hem començat la sortida quatre corredors: en Josep Mª, en David, en Fèlix i jo. Pel camí n'hem perdut un. Encara no estic segur de quin era i on ha anat a parar, però això és com la immersió: si surten de l'aigua la meitat més un del bussejadors que s'hi han tirat es pot considerar un èxit.
La decisió de pujar als Àngels ha estat del tot improvitzada a mitja ruta (o millor dit quan estavem al peu de la muntanya). Hem pujat a un bon ritme i hem cremat part dels torrons d'aquests dies (hauríem de pujar-hi unes 45 vegades més per fer les paus). El Boss com que la pujada no era prou dura anava fent sèries amunt i avall. El que més li agradava era passar com un llamp pel costat dels corredors que anavem avançant durant tota la pujada. Sort que el que pujava segon els hi explicava la situació: " no patiu que aquest quan passa la curva para i descansa." Això provocava un canvi de cara en tots ells que culminaven en una mitja riatlla quan el Porcu tornava enrera. Però la veritat és que està molt fort.

Un cop a dalt als Àngels el mateix ritual de sempre: fotos, esmorzar, secar la roba i tornar-hi. Cal destacar que aquest bon company en Joan Mas,de Radikal Bikes que ens hem trobat un parell de vegades entrenant ens ha pagat l'esmorzar a tots tres. Que consti que no ho oblidem i que te'n devem un (o un cada un, com allí dèiem). La tornada ha estat plàcida i agradable. Només s'ha trencat l'armonia a pocs metres de la rotonda de Torroella, però jo no puc explicar què ha passat. Per allò de la modèstia sabeu?.

Aqui teniu la gran cascada (joder felix si jo fes pipi amb aquesta intensitat nomes pixaria una vegada

al dia).

En fi una sortida molt xula per acabar un any molt complert i on no tot ha anat tan bé com m'hauria agradat, però per això està fet l'any vinent: per millorar aquest: Bon any 2.010 a tots amics!