sábado, 9 de mayo de 2009
La Quiniela!!!
En esta Quiniela guegan, Dani, Jordi Alonso, Raul, David, Agustinet i Angelito!!!
De momento llevamos 5 aciertos y 1 Fallo... No está mal...
SORTIDA DELS ESMORZARS
Avui com cada dissabte he sortit de casa molt aviat per anar en bici. Com que anava bé de temps he començat a entrenar la pujada de darrera la gasolinera, feta des de parat, per preparà la competició que sabia que vindria. Després he fet una cafè amb llet per acabar de fer l'hora.Quan ens hem trobat tots quatre (l'Agusti, l'Angel, en Jordi Alonso i Jo, en Dani) el primer que han volgut fer ha estat fer un cafè: un altre per mi.
Hem fet totes les trialeres del Montgrí, a un molt bon ritme i amb competències contínues: com si no?.
Després de dues hores hem arribat a l'Escala on s'havia d'esmorzar, per suposat. Sort que hem tornat a un ritme infernal de veritat i s'ha cremat tot.
El màquina, que avui estava especialment fort, ha fotut un pal a la pujada de les dunes per la trialera que ens ha fet suar sang per aconseguir arribar tots junt a dalt de tot de la font. En Jordi no ha seguit perquè ha fet una sortida prudent i conservadora pel seu genoll. (Tot i que a les baixades una mica més i fa cridar al Sherpa... el tòpics de sempre).
L'Agusti ha guanyat la competició de la pujada per les pedres (tot i que no ha superat el rècord mundial dun servidor), però poem dir que avui ha estat la sortida del Màquina!! Insultante!!!
T'agrada aquesta foto Carbonilla? O és que no et creies que haviem sortit sense tu?
viernes, 8 de mayo de 2009
El BERNABEU
A partir d'ara no tindrem rival, amb el nou bernabeu amb pistons neumàtics.
jueves, 7 de mayo de 2009
Per molts anys DANI.
Aquí teniu el personatge del dia, si el veieu feliciteu-lo, avui fa........... anys.
Li agrada que li donin una collejà per any complert, ja sabeu si el veieu pregunteu-li l'edat i ZASCA.
miércoles, 6 de mayo de 2009
Felicitats Dani!!!!
Eh! Que no ho sabeu¿? En Dani acaba de fer 38 tacos!!!! Crec que no pot tenir cap regal millor que la victoria del Barça... (Sort que Benitez s'ha donat de baixa del + que si no...)
Bueno! Per que no es digui, aquí tens el meu regal (humil) per que començis amb bon peu aquest dia...
Per cert, aquest dissabte hem de fer algo no¿?
Moltes Felicitats!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Dios existe¿?
Cuando parecía que todo estava perdido...
Llega un Iniesta 'perdido' y la 'Lia'...
Felicidades Cules!!!!!
Lia y sus amigos.
Aquí tenim la Lia mossegant.
La Lia pensant que guapo es The Boss
LA Lia amb el seu enamorat, i el lloro observant la Lia
Lia buscando la foto.
Lia pensativa.
Agus, espero que te gusten.
La Lia pensant que guapo es The Boss
LA Lia amb el seu enamorat, i el lloro observant la Lia
Lia buscando la foto.
Lia pensativa.
Para todo lo demas master card.
Mecanics a domicili
Aquí tenim unes meravelloses fotos de un canvi de neumàtics que es va fer amb un temps record,
aquests dos esplandits mecànics varen fer un temps de 1 hora i 45 minuts tot un record, sestant planta jan enviar un currículum a Ferrari f1 per les curses.
No es broma, buscant feina de mecànics per que saben que poca gent podent fer-ho amb aquest temps.
L'equip Orbea els a fet una oferta molt important, Peró troben que encara poden aspirar a mes.
Quina traça que tenen, es increïble tenir gent d'aquest nivell.
martes, 5 de mayo de 2009
CAIXA GIRONA FIGUERES
Aquest diumenge en David i en Dani hem anat a còrrer la cursa de Caixa Girona a Figueres. L'experiència en general ha estat bona, com sempre, tot i que hem tingut les nostres cosetes, també com sempre!.
Comencem per en David que per alguna cosa és el Boss (o era el Clown? bé no ho tinc molt clar, i veient les seves últimes entrades al blog penso que ell ja tampoc ho té massa clar...). El cas és que el nostre líder ha fet una de les grans curses que ens té acostumats. Ha posat un ritme "infenal" i ha aconseguit una meritòria 20ª posició en una categoria tan difícil.
Seguint la seva tònica personal, abans de la meitat de la primera volta va tirar el botellí a terra (expressament com sempre) per poder tenir un argument per culpar al seu equip per la falta d'assistència (sobretot a l'Anna) i guardar-se un roc a la faixa per si la cursa no li anava prou bé, cosa que no va passar, i poder dir allò de: "com que no tenia aigua...". De totes formes al nostre líder no se li pot negar que està en un moment de forma increhible. Enhorabona!!.
Jo també vaig seguir el meu ritual. Vaig sortir empanat darrera el "peloton" i quan havia fet l'esforç d'avançar corredors pels marges fins arribar a la zona on creia que havia d'estar, en una recta plana de bona visibilitat i cap perill aparent, vaig notar una patacada com si m'estiressin la bici des del darrera. Com que era una zona tranquila i jo estava mirant els corredors del davant per si els podia avançar, no estava agafat fort i vaig sortir pel davant com en Superman (Superflanders, d'acord). Després de recollir la bici amb la cala perjudicada vaig estar una estona replantejant-me si valia la pena seguir, però com que vaig anar trobant-me bé ho vaig fer i no em puc queixar.
El circuit era ràpid però molt complicat per fer avançament. Hi havia trams tècnics, sobretot per la velocitat en que es podia fer tot. El terreny era molt sec. A més la gran presencia de corredors complicava molt més el fet de poder portar el teu ritme de cursa.
Comencem per en David que per alguna cosa és el Boss (o era el Clown? bé no ho tinc molt clar, i veient les seves últimes entrades al blog penso que ell ja tampoc ho té massa clar...). El cas és que el nostre líder ha fet una de les grans curses que ens té acostumats. Ha posat un ritme "infenal" i ha aconseguit una meritòria 20ª posició en una categoria tan difícil.
Seguint la seva tònica personal, abans de la meitat de la primera volta va tirar el botellí a terra (expressament com sempre) per poder tenir un argument per culpar al seu equip per la falta d'assistència (sobretot a l'Anna) i guardar-se un roc a la faixa per si la cursa no li anava prou bé, cosa que no va passar, i poder dir allò de: "com que no tenia aigua...". De totes formes al nostre líder no se li pot negar que està en un moment de forma increhible. Enhorabona!!.
Jo també vaig seguir el meu ritual. Vaig sortir empanat darrera el "peloton" i quan havia fet l'esforç d'avançar corredors pels marges fins arribar a la zona on creia que havia d'estar, en una recta plana de bona visibilitat i cap perill aparent, vaig notar una patacada com si m'estiressin la bici des del darrera. Com que era una zona tranquila i jo estava mirant els corredors del davant per si els podia avançar, no estava agafat fort i vaig sortir pel davant com en Superman (Superflanders, d'acord). Després de recollir la bici amb la cala perjudicada vaig estar una estona replantejant-me si valia la pena seguir, però com que vaig anar trobant-me bé ho vaig fer i no em puc queixar.
Volem donar les gràcies al Librul.lin pels ànims que ens va donar, però ha d'estar més atent a la segona volta perquè jo gairebé torno a caure per saludar-lo a ell, ja que no estava mirant...
Aquí veiem el moment en que m'estaven curant el braç i va passar pel costat una rossa despampanant. Es dedueix per l'atenció que li mostra el Boss ( i potser una mica jo...).
Sort que era una rossa i no un tiarro, i així la socorrista no va perdre la concentració en la meva ferida. Si ella hagués fet el mateix que en David penso que m'hauria dessangrat!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)