Les coses del nostre Sherpa

Segueix ploguent i per tant seguirem explicant històries dels amics de la Lia. Ara us donaré una informació necessaria per poder sortir en bici amb tota la colla sense perjudicar la integritat física del nostre Sherpa. Per cert últimament també se li coneixen altres noms com el de Mata-iaius (sobretot si són de la zona del Àngels) o Musta (posat per l'Enric per la venta ambulant que practica i tot això del ramadan...).

Com anava dient el Sherpa té una malaltia totalment desconeguda pels metges i investigadors de la zona, i que darrerament li han provocat conseqüències molt desegradables. A veure, tampoc cal dramatitzar: El tio ho porta molt bé i poc a poc ho va superant, però cal tenir-ho clar per evitar mals "ratos" i alguna "bronca".

Resulta que el nostre gran amic és alèrgic. És una alèrgia molt suau que sembla que no posa en perill la seva vida, el que no està tan clar és que no posi en perill la vida dels que estan al seu voltant quan aquesta es reprodueix i sobretot la vida del causant de la situació.

Aquesta alèrgia la provoca els esquitxos de l'aigua dels rius de les Gavarres (solament), els dissabtes als matins de primavera, quan un tros de... (sensurat) passa volant pel seu costat amb un somriure als llavis tot dient: "¡¡toma moreno!!". Que no se us ocorri mai reproduir aquesta imatge (la de la foto de l'Emili) amb el nostre Sherpa aprop, doncs les conseqüències són insertes... oi que si Gugu?

L'abast de l'emprenyada dura fins que s'asseca completament o fins que s'arriba al restaurant dels "Metges" i es comença a esmorzar. (També hi ajuda si trenques la teva bici expresament per fer-li gràcia).